Sr. Geni de la làmpada, tinc una pregunta per a vostè…

interrogantSi un dia em trobés amb un d’aquells genis dels contes de les 1001 nits que t’ofereixen tres desitjos, dos dels desitjos segurament em farien ballar el cap però el tercer el tinc molt clar. Voldria que em contestés la següent pregunta: l’ésser humà, com a espècie, és essencialment bo amb uns rampells de maldat, o pel contrari, és essencialment malèvol amb una tendència (innata? Imposada socialment?…) a la redempció? I, en aquesta línia, la consciència, on queda? És una espècie d’antivirus que de tant en tant en deixa passar algun, de virus, o és més aviat un instrument d’autocomplaença que ens ajuda a oblidar la nostra veritable natura? No passem de peces de fang que aspiren a la immortalitat i a la transcendència, o som ànimes atrapades en vil matèria?… Cada vegada que intueixo una resposta a aquest enigma, em trobo amb exemples pràctics que la fan trontollar… Actualment, degut a una situació molt desafortunada, tensa i rocambolesca que tinc la poca sort d’estar assistint gairebé en primera mà, juraria que no passem de bèsties domesticades i que a la primera de torn ens afloren els instints ferotges de la selva. M’agradaria creure que tant desig de fer mal no pot venir sinó d’un esperit turmentat i mal guiat, però, així mateix, bo. Però, francament, se’m fa difícil… No em puc creure que en el temps que ja dura aquesta situació no hagi tingut un sol moment de lucidesa, que no s’hagi adonat que allò que veu, allò que creu real, no és més que un filtre enfangat que li han posat davant els ulls i que la situació té una altra cara: la d’aquells que reben els seus cops brutals, constants i sense motiu, com a veritables víctimes.

És en els moments de provació quan tenim la millor oportunitat d’entrar en contacte amb nosaltres mateixos i reaccionar d’acord amb allò que volem ser. Perquè, al cap i a la fi, no som fets a la imatge de les circumstàncies com una fulla arrossegada pel vent: som fets a la imatge d’allò que portem a dins, i el que portem a dins només depèn de nosaltres.

(Casumdena!… Ara que venia la pregunta realment important, la dels números de la loteria, em sembla que acabo d’esgotar tots tres desitjos…)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *