L’amor a l’Era Moderna

No he vingut a aquest món a temps de descobrir la pedra filosofal, però crec que he trobat la definició definitiva d’«amor». O, millor dit, una descripció de l’experiència d’«estimar» algú:

Saps que l’estimes quan se’n va a agafar el tren, o se’n va a comprar, o se’n va a la feina o a la facultat, i el cor se t’encongeix de preocupació perquè de sobte ets plenament conscient que fins i tot en aquestes activitats tan banals hi ha riscos que poden fer que l’altre en surti mal parat, o fins i tot que no torni mai a casa: que l’atropellin, que hi hagi qualsevol accident, que l’agredeixin… O simplement que s’hagi deixat les claus o la cartera… O que al vespre, a l’andana de l’estació, mentre espera el tren que el portarà de nou a casa, passi fred perquè no va prou abrigat. Saps que l’estimes quan el que més desitges és que no li passi res dolent en aquest món de Déu.

Mort el Romanticisme, l’únic que ens queda és l’amor pragmàtic.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *