I) Empatia, II) Esquela ornitològica


I. Empatia

1

L’he trobat travessant un carrer, maldestre, bategant unes ales escasses en plomatge que, en aquesta etapa de la seva vida, li són ben inútils. Ha passat aquesta tarda mentre passejava la Kina, i no sé quin dels dos el va veure primer. Ella s’hi ha llançat de seguida i el podria haver mossegat si ho hagués volgut, però no ho ha fet. Quan l’he agafat ha ofert una mica de resistència, però de seguida es va quedar immòbil, com si s’hagués abandonat a un destí que ja no depenia del seu albir.

L’he dut a casa sense saber què fer-ne, i he improvisat el niu que veieu a la imatge. Un drap de ganxet fet per la iaia i una fiambrera petita. Semblava mig mort, o potser és que estava exhaust. Li he donat una mica d’aigua però gairebé l’he hagut de posar a sota de l’aixeta perquè en begués. De menjar, ni parlar-ne. Oi que els ocells mengen cucs i, a falta de millors àpats, engrunes de pa? Doncs, aquest no estava gaire interessat en engrunes, i de cucs no en tenim a casa, afortunadament…

Però el miracle l’obraria la Kina, de tal manera que l’ocellet que tinc ara davant els ulls mentre us escric aquestes paraules no sembla per a res el de la primera foto! La Kina s’hi ha atansat, l’ha ensumat, i l’instant que l’ha tocat amb el nas curiós, l’ocellet ha despertat de la seva letargia, ha obert els ulls, s’ha mogut i ha començat a piular rítmicament, ple de vida, com si cridés els seus! Quin espectacle! I no només això: ha obert el bec com si tingués la mama ocelleta davant seu a punt d’alimentar-lo! Li he posat un trocet de pa al bec… i se l’ha menjat! 😀

2

L’ocellet que tinc ara en aquest niu improvisat ha revifat, i no us podeu imaginar l’alegria que em produeix! Em mira amb els seus ullets foscos i sembla que m’estigui perdent la por. Mireu la foto de sota, si no em creieu! Piula i es belluga, i es fica es bec entre les plomes per rascar-se, tal com fan els ocells de debò! Fins i tot de la Kina, sembla que n’hagi perdut la por! Bé, potser exagero…

3

Coi! Mentre us escric, l’ocellet va fent una revifada que em costa d’acompanyar!! Ha saltat del “niu” que li he fet i ja volta pel terra! Li costa una mica d’aguantar-se amb les potes però déu-n’hi do! Encara no vola però no tinc dubtes que ho farà, si no avui, segur que demà.

Vull que visqui. Vull que arribi a demà, que aprengui a volar i que se’n surti per ell mateix. L’he salvat de morir-se atropellat però no sé si li podré salvar la vida. Algun suggeriment?…

II. Esquela ornitològica

-patia

Forma sufixada del mot grec páthos, que significa ‘sofriment’, ‘malaltia’. Ex.: neuropatia, telepatia.

El petit monstret d’ahir, el de la cara de mala llet —el “pardalet”, en una paraula—, s’ha mort. No n’hi ha hagut prou amb l’empatia. Potser la telepatia hauria estat més útil perquè entenguéssim com el podríem ajudar, però d’això, com en el cas dels cucs, a casa no en tenim, malauradament…

Us estalvio les fotos mòrbides: el cap tombat cap a un costat, el bec mig obert, els ulls mig tancats, la rigidesa que ja se li nota… No fa falta, oi? Estic segur que us en feu una idea.

Ara ens queda la compassió, que és un sentiment ben curiós i que perfectament es podria haver acabat dient “compatia”, no fossin els sufixos en certa mesura arbitraris. Vaja, que és la quadratura del cercle.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *